Husnøkkelen

de Per Mittert

Si pogués dir-te tot el que penso
Si pogués tenir-te al teu davant
Vull escriure't, però les paraules no vindran
Recordant els teus ulls plorant les idees se me'n van

Si pogués dir-te totes les coses
Que ara em turmenten dins el pensament
Si poguessis trobar-me, tornar enrere en el temps
Aturar el tren que deixava aquella estació

Però avui, l'estiu s'ha acabat
I fa només uns dies que vas marxar
I sento encara la sal del mar
Sento encara la sal del mar, als teus llavis

Només queden paraules plenes de llum, però per oblidar
Somriures esperançats, però per desterrar
Ara sec sol a les roques, passejo camins del mar
I hauran de passar molts dies, hauran de passar molts dies

Ara caminem pels carrers de les nostres ciutats
Atrapats potser per les reds de la incomunicació
Ara recordem el bon temps, quan era fàcil
Trobar gotes de vida dins càlides nits d'agost

Però avui, l'estiu s'ha acabat
I fa només uns dies que vas marxar
I sento encara la sal del mar
Sento encara la sal del mar, als teus llavis

I només acaricio la sorra
I no ha el teu cos al meu costat
Sento encara la sal del mar als teus pits

Però avui, l'estiu s'ha acabat
I fa només uns dies que vas marxar
I sento encara la sal del mar
Sento encara la sal del mar, als teus llavis

Más canciones de Per Mittert